FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En lòg., allò que és afirmat del subjecte. En gram., element sintàctic essencial d'una oració que té per funció dir alguna cosa d'un subjecte. predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu i un atribut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al lloc. Que designa el lloc. Una preposició locativa. Un complement locatiu. Un verb locatiu. Una oració locativa introduïda pel relatiu on. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que indica el lloc on es produeix la situació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
